Dani de la Orden: "El més bonic de dirigir és que la persona més inexperta en els rodatges soc jo"

Amb 39 anys i dues nominacions als premis Goya, el cineasta Dani de la Orden ha après a relativitzar la feina. "Abans me n'anava la vida en un pla i tenia una obsessió negativa, però he après que res és tan greu", ha assegurat aquest dimarts alLlapis de memòria. El director deCasa en flames(2024) iLa Casa Nostra (2025) ha remarcat al programa la feina en equip, que li permet aprendre del bagatge i experiència dels seus companys: "El més bonic de dirigir és que la persona més inexperta en els rodatges soc jo". El cineasta, apassionat del cinema de ciència-ficció, ha fet un repàs per les pel·lícules que han construït la seva trajectòria, des deBarcelona, nit d'estiu(2013) oBarcelona, nit d'hivern(2015), els primersfilmsque li van permetre començar a fer-se un lloc a la indústria cinematogràfica catalana, fins aCasa en Flames(2025), la comèdia familiar amb què es va guanyar la seva major consagració i aclamació crítica. Segons ha relatat, l'èxit delfilmEmma Vilarasau i Enric Auquer va arribar en un moment d'especial dificultat per al cineasta: "Estava en unburn outprofessional perquè havia estrenat dues pel·lícules de les quals no estava plenament orgullós", ha relatat. A les complicacions professionals, s'hi van afegir problemes de salut, que van suposar un punt d'inflexió per a de la Orden: "Vaig petar completament i li vaig agafar pànic al cinema". En vista de la situació, els seus productors van animar al director per tirar endavant en català i en un "ambient de confiança" una proposta incipient que s'acabaria transformant en la pel·lícula guardonada amb tres premis Feroz. Criat a Sant Gervasi, de la Orden ha recordat una infància plena de visites al cinema de la mà de la seva mare, moments que considera els orígens de la seva passió pel setè art. "Vaig començar a veure pel·lícules d'adult de molt petit perquè la meva mare no vigilava l'edat adequada de les pel·lícules que anàvem a veure", ha explicat. El que primer va ser el seu passatemps passaria a convertir-se en la seva professió a través de l'ESCAC, l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. De la Orden ha posat en gran valor que la seguretat econòmica li ha permès, en gran part, poder tirar endavant la seva carrera cinematogràfica: "El fet que jo em pugui dedicar al que m'agrada no té a veure amb el talent; he tingut la sort que, quan he volgut sempre he tingut un coixí per poder fer pel·lícules". "Estem en una lògica de romantització de la feina dura, i ens oblidem que hi ha persones que no poden tirar endavant el teu somni perquè no tenen un suport econòmic que se'ls ho permeti", ha criticat. El director de cinema ha assegurat que, en un exercici d'autocrítica "molt sana", revisiona ocasionalment la filmografia que ha fet fins al moment per detectar els punts forts i febles dels seus llargmetratges. "Miro enrere i crec que no tinc cap gran pel·lícula", ha opinat de la Orden. "A mesura que guanyo experiència dirigint, tinc més la sensació que no ho sabré fer", ha afegit el cineasta. Malgrat els nervis inicials perquè "les idees surtin bé", el director ha afirmat que no sent pressió, i passa les estones lliures revisant crítiques d'aficionats a plataformes com Letterboxd: "La gent és molt creativa escrivint ressenyes, me'n ric molt". També ha revelat que manté una llista a les notes del seu telèfon mòbil en què apunta totes les idees que té per una "futura pel·lícula d'acció catalana". De la Orden ara té la vista fixada en el 26 de novembre, data en què s'estrenaEl director, adaptació de l'obra homònima del periodista David Jiménez, en què es relaten les experiències al capdavant del diariEl Mundo."Tinc ganes de veure com la gent reacciona perquè ara les pel·lícules generen una reflexió de caràcter polític a les xarxes", ha assegurat animadament.