Sanitat de la Comunitat Valenciana haurà d'indemnitzar amb 100.000 euros la jove Marta Pérez, nascuda a Cardona

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha condemnat la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública a indemnitzar amb 100.000 euros, més interessos legals, la família de Marta Pérez, la jove de Solsona que va quedar en estat vegetatiu arran d'una crisi anafilàctica que els serveis mèdics no van saber identificar a temps. La sentència, dictada per la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa, estima parcialment el recurs presentat pels pares de la jove, que actuen com a curadors, i que reclamaven més de 4,1 milions d'euros. Pérez va entrar en xoc anafilàctic el 28 de setembre del 2022, amb 19 anys, després de prendre un batut que portava un fruit sec al qual és al·lèrgica, i després de patir "greus seqüeles" que li perduren fins a l'actualitat. Aquell dia, la pacient va acudir al Centre de Salut Integrat d'Ibi II, a Alacant, per un malestar que —segons el relat judicial— ella mateixa va vincular a una reacció al·lèrgica. El personal mèdic, però, li va diagnosticar una amigdalitis aguda i li va prescriure antibiòtics i antiinflamatoris, entre ells un corticoide. Poques hores després, la jove va tornar al mateix centre amb símptomes clars d'una crisi anafilàctica —dificultat respiratòria i cianosi— que va derivar en una parada cardiorespiratòria. Tot i que se li van poder aplicar maniobres de reanimació, els deu minuts sense oxigenació li van provocar una encefalopatia anòxica greu que l'ha deixada en l'anomenada síndrome de vigília sense resposta, o estat vegetatiu. La sentència, amb el magistrat Alberto Manuel Ibáñez Bartual com a ponent, conclou que en la primera visita no hi havia símptomes objectius d'anafilaxi i que l'exploració, tot i ser millorable, no va ser d'entrada negligent. El tribunal també assenyala que la pacient, tot i conèixer els seus antecedents de xoc anafilàctic per episodis previs patits a Catalunya, mai els havia comunicat als serveis sanitaris valencians ni estava en seguiment per al·lergologia, i que no portava a sobre l'adrenalina autoinjectable recomanada en aquests casos. Per als magistrats, aquesta suma de circumstàncies impedeix considerar que l'atenció inicial fos la causa determinant i inequívoca del desenllaç. La Sala observa que en el cas de la jove va concórrer "una suma de circumstàncies desafortunades que van desembocar en el greu desenllaç" que ha portat a la pacient a la seva situació actual, i que "l'assistència sanitària sens dubte no va ser completament correcta". L'alt tribunal valencià estima que "el que es pot retreure en aquest cas és un dèficit assistencial constitutiu d'un important dany moral, ateses les greus conseqüències posteriors". Per tot plegat, la Sala no reconeix una responsabilitat patrimonial plena pel dany físic i les seqüeles, com reclamava la família aplicant el barem d'accidents de trànsit, sinó una indemnització a tant alçat de 100.000 euros en concepte de dany moral per pèrdua d'oportunitat. La sentència no és ferma i és recurrible en cassació davant el Tribunal Suprem o el mateix TSJ valencià. No s'imposen les costes a cap de les parts. La família és natal de Cardona i van passar molts anys a Solsona. Va ser poc temps abans de l'accident que van decidir traslladar-se al municipi d'Ibi, a Alacant, per buscar un futur millor. La seva relació amb Cardona i la delicada situació que viuen va fer que ha fet que el municipi bagenc se solidaritzés amb la família des del principi, organitzant actes per a recaptar diners per al tractament de la noia. La seva mare, Maria Verdejo, ha fet del cas la seva causa vital, i des d'aleshores no ha parat de lluitar per la recuperació de la seva filla. Subscriu-te per seguir llegint