Víctor Román: 'Hi ha músics que solem tocar molts vessants per viure del que ens agrada'

Pianista, arranjador, compositor, productor i director coral, ha dedicat gairebé tota la seva trajectòria a orquestres i corals de Ponent Ignasi Gómez Com se li va despertar la vocació per la música? De petit, amb cinc anys, m'agradava molt anar als concerts de les orquestres que feien a Rosselló per la festa major. Crec que això ja em va encarar cap a la música, tot i que en vaig començar a estudiar als deu o onze anys; solfeig i piano. Poc temps després ja tocava en orquestres de Lleida i als divuit anys feia pianobar a Balaguer. Després de completar el servei militar, vaig formar part de l'Orquestra Ibaceta, la Platino i la Talismán [en va ser fundador], amb les quals feia actuacions arreu de l'Estat, i vaig endinsar-me en el món coral. Per què gairebé sempre ha estat vinculat a formacions col·lectives? Com deia, des de nen m'han agradat les orquestres i com sonaven. I en començar tan jove en aquest àmbit vaig aprendre de la mà de persones experimentades i amb diferents punts de vista de la música, fet que em va ajudar a enriquir-me com a persona i com a músic. Ara formo part de cinc formacions: Veus.kat i d'altres de caràcter més amateur com les corals de Rosselló, Torrefarrera, l'Associació Contra el Càncer... D'altra banda, amb la Joana Rodés formem el duet Música i Ànima. També he fet composicions pròpies de piano i producció instrumental: durant uns anys vaig estudiar amb Guillermo Marín, guanyador d'un Grammy. Una de les seves especialitats és arranjar cançons. Què implica això? Es tracta d'adaptar una cançó perquè s'ajusti a l'equip musical de què disposes i alhora soni al millor possible. Se n'aprèn a còpia de pràctica i es millora en acumular experiència, però sobretot cal oïda. Cada coral és físicament diferent i també ho són els coneixements i les veus dels seus membres. El director ha de saber què té i com aprofitar-ho. Com fa l'arranjament per a Veus.kat, per exemple? A Veus.kat fem música moderna i jazz amb una harmonia i uns acords propis d'aquests estils. És un referent en aquest camp. Els arranjaments són especials perquè els fem purament per a aquest cor i el 95% són en català, una manera de reivindicar la nostra llengua. Adapten cançons de l'anglès. Com s'ho fa? No és fàcil, perquè la traducció literal sovint no encaixa amb la llengua. He d'analitzar frase per frase, comptar les síl·labes, canviar paraules i mantenir el significat i que tot plegat encaixi musicalment. Què prefereix, produir o dirigir? Què t'he de dir [riu]. M'agraden les dues coses. Produir és un procés molt costós perquè engloba l'arranjament, posar uns o altres instruments, però alhora és molt enriquidor. Dirigir és la part final: quan ja tens el producte, decideixes com ha de sonar i com l'has de portar a escena. Són satisfaccions diferents, però totes dues grans. Com valora les oportunitats per als cors o les corals i orquestres a Lleida avui dia? Costa. El principal problema és que hi ha formacions que arrosseguen un gran grup de músics o un equip de so important, i això té un cost que pot ser una barrera. Va en funció de cada municipi. Amb les corals més amateurs o petites és més fàcil. Com s'organitza per compaginar tants projectes? Com puc [riu]. Hi ha músics, com jo, que solem tocar molts vessants per poder viure del que ens agrada i també perquè la gent ens conegui. No és fàcil.