Marc Dalmau: «Una població que no coneix la seva història és ignorant i manipulable»

Com s'acaba convertint algú en historiador local? En el teu cas, què et va portar a mirar tan de prop l'Argilaga, la Secuita, el Catllar i el Camp de Tarragona? Vaig començar a respirar història local des de petit. La meva mare em van vincular a la parròquia de sant Roc de l'Argilaga. Hi havia un aficionat local que es deia Josep Maria Masgoret que havia estudiat història, feia genealogies i estudiava la documentació antiga. En aquella època es van fer exposicions de ceràmica, fotografies i objectes antics. Es va intentar engegar el Centre d'Estudis Claramunt-Montbuí amb una junta amb membres dels quatre pobles del terme de la Secuita, però no va arribar a funcionar. Sempre m'han agradat les coses antigues i la història que aquestes contenen. Què pots descobrir d'un poble que els seus mateixos habitants desconeixen? T'has trobat mai amb alguna història, document o jaciment que canviés completament el relat que se'n feia? Hi ha moltes coses per fer als pobles petits, et sorprendries de les històries, documents i jaciments que he descobert. Una història: la de Miquel Riera, un mestre de poble mallorquí que va arribar a l'Argilaga durant la Mancomunitat. De com va convertir un poble analfabet en un d'educat gràcies a la jardineria. Vaig trobar molta documentació a les escombraries: testaments, llibres parroquials, plànols de l'església nova... Quan en Josep Maria Masgoret va morir tot va anar a les escombraries! Un jaciment? El jaciment de la Costa de la Serra, un castellum romà que es va descobrir gràcies a un treball final de màster que vaig estudiar. Història local i identitat Dius que hi ha municipis on fa més de cinquanta anys que no s'escriu cap llibre d'història. Què perdem quan un poble deixa d'investigar-se a si mateix? L'Argilaga formava part antigament del Catllar i, avui en dia, de la Secuita. Al Catllar van escriure una història del castell, la vila i el terme des del XII al XVIII de més de 800 pàgines. Recentment, han tret un segon volum sobre l'època contemporània. Al terme de la Secuita fa més de cinquanta anys que no s'escriu cap llibre d'història. Es va escriure una guia que englobava l'Argilaga, la Secuita, les Gunyoles i Vistabella fa més de cinquanta anys i només de noranta pàgines! Els habitants de la Secuita no tenen la capacitat d'entendre d'on venen ni de socialitzar el coneixement del seu passat. No estan oberts al món i no tenen accés a aquesta dimensió de la seva identitat. És com si viatgessin sense guia i sense parlar anglès. Es pot dir que hi ha municipis «endarrerits» en el coneixement de la seva pròpia història? Què hauria de fer avui un ajuntament per tenir el patrimoni i la memòria al dia? Hi ha municipis endarrerits. Si fem servir el símil esportiu, la Secuita és un municipi que juga a tercera federació. En canvi, el Catllar juga a primera divisió. Cada cop hi ha més recursos a internet, més documentació digitalitzada, noves fonts arqueològiques, eines de recerca més actuals, programes informàtics més moderns i noves formes d'interpretar la història. Un ajuntament hauria d'apostar per la història local perquè forma part del seu patrimoni. Si no es presenta la informació de forma ordenada i coherent la gent no s'interessarà pel lloc on viu. Passa el mateix en altres municipis com Renau on la memòria del poble s'està perdent. Reescriure el passat Per què cal reescriure la història local si ja existeixen llibres sobre un municipi? Què poden aportar noves fonts, l'arqueologia o eines com els sistemes d'informació geogràfica? Cal reescriure la història local perquè el món i la societat van canviant. A més a més, tenim la història d'uns historiadors o arqueòlegs que van fer una interpretació d'una documentació determinada. Aquests no tenien ni els coneixements ni les eines que tenim avui en dia. Cal reinterpretar la història a partir de la figura de la dona o de les persones d'altres països. Ens han explicat que Guillem de Claramunt era una figura heroica que va anar a Mallorca per expulsar els musulmans. Però ens falta l'altra part de la història. Fa pocs anys es va trobar a Tinduf (Algèria) una crònica de la conquesta vista pels seguidors de Mahoma. Per ells Guillem de Claramunt representava la figura de l'antiheroi. La història local encara arrossega la fama de ser una història «menor»? Hi ha una certa condescendència acadèmica cap als qui investiguen pobles petits? És una història menor pels que venen de Tarragona o Barcelona, però és una història en majúscules pels que hi viuen. És important trobar els elements històrics locals que puguin tenir visibilitat dintre de les publicacions nacionals o internacionals. Això enriquiria la població i la seva gent. Per exemple, a la Secuita hi ha un mas que es diu de la Tallada, que havia estat una antiga granja del monestir de Santes Creus. L'estudi d'aquest edifici no és menor, ja que representa una part de la història del Cister català. Personalment, intento estudiar la història local amb el mateix rigor acadèmic que em van ensenyar a la universitat. Què explica millor la història: els grans esdeveniments o la vida quotidiana d'un poble? Què podem entendre de Catalunya estudiant una vila com l'Argilaga? Els grans esdeveniments com les guerres o les epidèmies solen afectar a tot el territori i deixen la seva empremta a les poblacions petites. Hi ha dues figures de l'Argilaga que em fascinen. Un és el bandoler Carlos Poll que va morir esquarterat i decapitat a Tarragona el 1699. L'altre és Antoni Dalmau Voltes, un jove pagès que va participar durant els moviments revolucionaris del 1934 i 1936. Va ser empresonat en presons i camps de concentració a Barcelona, Oviedo i Tarragona. A través d'ells podem saber moltes coses del bandolerisme català i de la Guerra Civil espanyola. Arxius, patrimoni i noves eines Quan entres en un arxiu, què busques exactament? És més important saber què vols trobar o deixar que els documents et sorprenguin? Normalment, quan vaig a un arxiu com l'Arxiu Històric Arxidiocesà o l'Arxiu Històric de Tarragona ja sé el que vull consultar o el que estic buscant. No soc un historiador que hi passi molt de temps. A més a més, avui en dia molta documentació està digitalitzada i es pot consultar des de casa. Quan no tinc res a fer sí que m'agrada consultar aquest material i sempre es troben coses interessants. A vegades em toca anar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó a Barcelona per fer alguna consulta puntual. Crec que la intel·ligència artificial revolucionarà la forma i la velocitat d'accedir i consultar arxius i hemeroteques. Hi ha patrimoni del Camp de Tarragona que estiguem perdent sense ni tan sols saber que existeix? Quin és avui el perill més gran: l'abandonament, les obres, la falta de diners o la falta d'interès? Gastem més temps amb un món virtual que ens ofereix moltes alternatives d'oci. En el cas del municipi de la Secuita hi ha una preocupant falta d'interès i la gent no es mobilitza. No sé on es troben les persones que es dediquen a glossar, a escriure, a il·lustrar o a pintar. Som una societat sense sensibilitat ni ànima. El mas de l'Hereuet va desaparèixer sense que ningú en fes una trista planimetria durant la construcció de l'AVE. Al departament de patrimoni de la Generalitat no em va saber dir per què no es va enviar una persona per documentar aquest mas històric de la zona de Tapioles. Som conscients del patrimoni que tenim a tocar de casa? Per què sovint coneixem millor els grans monuments que una masia, un camí antic o un jaciment del municipi del costat? És possible que no s'hagin creat prou eines per fer arribar aquest coneixement a la gent. O potser som una societat porosa per les influències que venen de fora i opaca per les que venen de dins. Hi ha municipis com Torredembarra o Altafulla que han creat centres d'estudis que ajuden a la difusió i al coneixement del patrimoni local. Moltes vegades l'únic coneixement que ens queda d'un jaciment romà o medieval són petits fragments de ceràmica a la superfície d'una peça de terra. A mi m'encantaria que apareguessin veus joves que parlessin i ajudessin a socialitzar el coneixement dels pobles petits. Una trajectòria entre humanitats Has estudiat història, arqueologia i diferents períodes històrics. Quin ha estat el teu camí curricular i per què has anat acumulant formació en àmbits tan diferents? Vaig estudiar història a la Facultat de Lletres de la URV a la Imperial Tàrraco. Recordo aquells dies amb molta nostàlgia. Era com un bateig acadèmic o un pas cap a l'edat adulta on se't separava, se t'instruïa, se t'avaluava i se't retornava a la societat. He estudiat màsters en Arqueologia Clàssica, Identitat Europea Medieval, Mediterrània Antiga, Arqueologia del quaternari i Evolució Humana i, actualment, Egiptologia. També he pogut viatjar gràcies a les universitats on he estat. He volgut formar-me tot el que he pogut per tenir el millor professorat, ser un bon professional i representar el meu poble de la millor manera. Què passa després d'estudiar Humanitats? És tan difícil com sembla convertir els estudis d'Història, Arqueologia, Filosofia o Art en una professió? És molt complicat. Les persones més aptes són les primeres a ser reclutades per les universitats o els centres de recerca. En el meu cas feia moltes feines temporals, als 22 anys tenia un currículum laboral més extens que el del meu pare però no de la meva especialitat. Les feines d'història estaven vinculades amb el turisme. Vaig fer de venedor de souvenirs, d'informador, de guia i de tècnic de turisme. A més a més, vaig fer d'auxiliar d'arqueologia i d'arqueòleg. També he estat en convenis de col·laboració i de pràctiques. Hi ha companys que han obert empreses o s'han fet autònoms i tenen gent treballant, però no és el meu cas. Quin és l'obstacle que més t'has trobat en aquest camí: la precarietat, la falta d'oportunitats, el reconeixement o haver de demostrar constantment que aquesta feina és útil? Un dels primers obstacles que he trobat ha estat jo mateix. No sempre et trobes amb les millors condicions per estudiar i superar exàmens. Vaig fer de guia turístic sense contracte laboral. Em deien on havia d'estar, a quina hora i el grup que havia de guiar. Les oportunitats no són les mateixes que en altres sectors. Si mires en una borsa de treball pots veure que les humanitats no són les més sol·licitades. Costa molt que els de dalt reconeguin el que fas si tu no has reconegut prèviament el que ells fan. Com s'acostuma a dir 'Avui per tu, demà per mi'. Penjo els treballs en un portal (academia.edu) i tenen visibilitat per tot el món. Es valora prou la feina de l'historiador fora de la universitat? Ajuntaments i institucions recorren prou als historiadors quan han de prendre decisions sobre patrimoni? Amb això hi ha molta varietat, hi ha municipis que aposten pel seu patrimoni i n'hi ha que no. Tot depèn de la persona que estigui al capdavant. En el meu cas cap ajuntament ni institució m'ha demanat mai el meu parer en res que no afectés la construcció de nous habitatges. A la Secuita es va descobrir un jaciment d'època romana a la Costa de la Serra gràcies a un treball de màster que vaig dur a terme. Em fa molt de malveure com en les publicacions es diu que el jaciment està ubicat a la Secuita i no a l'Argilaga. Hi vaig participar en totes les campanyes d'estiu i ningú es va dignar a avisar-me quan van decidir enterrar-lo de nou. Quin patrimoni del Camp de Tarragona et faria especialment ràbia veure desaparèixer? El petit agricultor és el patrimoni cultural immaterial que perilla. Abans hi havia molts pagesos i horticultors als horts de darrere de casa. Crec que el dels masos i masies és el que corre més perill. N'hi ha molts que han desaparegut com el d'en Sort, del Pontarró, de les Cabeces o de l'Hereuet. Gràcies a la feina feta al mas de la Tallada, aquest va entrar a la Llista Roja d'Hispania Nostra com a monument destacat a protegir, però no s'ha fet res. Fa poc va sortir un retaule renaixentista d'aquest mas dedicat a santa Úrsula en una subhasta i va ser adquirit per 120.000 euros per la Generalitat. La primera notícia la vam donar a la revista Quatre. Ara es pot observar a l'església de Santes Creus. Un poble que no coneix la seva història és un poble que gestiona pitjor el seu futur? Una població que no coneix la seva història és ignorant i manipulable, està condemnada a què vinguin els de fora a explicar el que tenen a casa. No pot saber quan l'estan enganyant o quan li diuen la veritat. Està condemnada a festejar i xafardejar sense saber el que està passant d'interessant al seu voltant. La gent gran és la memòria viva dels pobles petits, quan aquesta desapareix són els historiadors i les historiadores els que es converteixen amb els dipositaris d'aquest saber. Ens toca fer de trobadors i rapsodes del segle XXI.