Net després de mort

No han quedat acreditats els delictes que s'investigaven», diu la frase clau de la interlocutòria de poc més d'una pàgina que arxiva la causa CATMon/Igman. És una de les vuit derivades de la causa Estela, que investigava presumptes subvencions públiques irregulars rebudes per dues entitats promogudes per l'empresari del tercer sector i activista independentista reusenc Víctor Terradellas, mort sobtadament ara fa un any, el 30 d'agost del 2025. D'aquella peça se'n va desprendre la causa Volhov, en la qual el jutge Joaquín Aguirre, a partir d'atestats policials, va fabricar —entre altres— aquella fantasia dels 10.000 soldats russos que Putin transferiria a Catalunya per blindar la independència, etcètera. Aguirre ja s'ha jubilat. La interlocutòria d'arxivament la signa la jutgessa Alejandra Gil, que l'ha rellevat al capdavant del Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona. Han estat deu anys d'iniquitat per a Víctor Terradellas i tants altres, que han vist com, una darrere l'altra, s'han arxivat les divuit causes que Aguirre havia anat encadenant a mesura que les seves instruccions no aconseguien provar res. Entre aquests noms n'hi ha que conec bé, d'altres que m'estimaria més no haver conegut mai i alguns que no conec de res. Però l'arbitrarietat els va fer mal a tots. Sobretot, penso, al Víctor Terradellas. L'assetjament judicial va tenir conseqüències devastadores per a ell. El va abocar a greus perjudicis econòmics i el va afectar personalment de manera profunda. En el món independentista li van fer el buit molts dels qui no van tenir el valor de complir els seus compromisos polítics, però que sempre estan disposats a fer bona la dita «arbre a terra, tothom li fa guerra». El Víctor, que les havia passat magres com a cooperant als Balcans, al Kurdistan o a l'Afganistan, no ho va resistir. Ara ja queda clar que de tot allò de què se l'acusava no hi havia res. Però els qui ho van ordir s'estan fumant el mateix puro que Manuel Marchena.