Creado:
Actualizado:
Després d'onze setmanes de casals, platja, piscina i desconnexió, aquest dimarts toca tornar a l'escola. En el nostre cas, per començar un nou repte: I4. Un curs que, tot sembla indicar, començarà amb vaga i que ja ens ha reservat algunes dates, com a mínim, curioses: tornarem de les vacances de Nadal en divendres i el darrer dia de classe, al juny, serà dilluns. Per començar amb ganes.
Reconec que setembre és un mes que em genera contradiccions. Formalment encara és estiu, però l'armari ja ens convida a recuperar la roba de màniga llarga. Encara tenim sorra a les sabates, però comencem a mirar el rellotge perquè ja es comença a fer fosc una mica abans. Encara voldríem allargar les tardes de terrassa, però la rutina ja truca a la porta.
I potser aquest és precisament l'encant de setembre: és un mes de transició. No és ben bé estiu, però tampoc volem donar per acabada la pausa del ritme de juliol i agost. Tornem als horaris, als despertadors, a les presses del matí i a aquella logística familiar que durant unes setmanes havíem aconseguit oblidar. Tornen les motxilles, les extraescolars, els grups de WhatsApp de pares i mares i la pregunta de cada tarda-nit: «Què has fet avui a l'escola?».
Però també torna una certa normalitat. I, després d'onze setmanes, potser fins i tot s'agraeix. Els nens retroben els amics, recuperen les seves rutines i nosaltres, a poc a poc, tornem a posar una mica d'ordre al calendari.
Això sí: encara ens queda Santa Tecla. I a Tarragona sabem que, mentre no hagi passat Santa Tecla, l'estiu no s'ha acabat del tot.
Sort de Santa Tecla gloriosa!
(0)Comments