Ibiza mata Eivissa

Certament, estam poc acostumats als missatges contundents. Habitualment, es fan, posem per cas, unes campanyes electorals en què els missatges d'unes formacions polítiques es podrien intercanviar perfectament amb els de les altres i ningú no hi notaria la diferència. Si més no, entre les forces que ocupen la centralitat de l'espai. Centralitat, que, d'altra banda, es va movent segons el sentit comú majoritari de cada moment històric. És possible que això estigui en transició, però fins ara, si més no, la cosa ha funcionat d'aquesta manera. Per això, no va deixar d'impactar-me la pancarta dels Joves per Eivissa que convocaren la Xindriada de Cala Saladeta en protesta per la massificació turística i per l'ocupació forassenyada de l'espai públic. S'hi podia llegir un lema que constitueix tota una anàlisi, i, alhora, tota una declaració d'intencions: 'Ibiza mata Eivissa'. Pens que tenen raó, per diversos motius. Segurament coincideixen bastant amb els motius esgrimits pels jóvens per a l'esmentada Xindriada. Per exemple, resulta ben clar que la marca Ibiza s'associa amb el turisme de masses, amb les discoteques més grans del planeta Terra i amb la despersonalització més absoluta. Aquest tipus de turisme no només es carrega la possibilitat d'un altre turisme més acceptable i necessari, sinó que, com es va denunciant des de ja fa temps, empobreix els residents a l'illa d'Eivissa, empobreix els eivissencs. Ens interessa el turisme de superluxe? Ens interessa el turisme d'aquests que vénen amb grans iots a carregar-se les nostres prades de posidònia i que se'n foten de la gent, de la cultura, de l'art, de la història de l'illa? Hi guanyam res, amb un turisme que no deixa aquí la riquesa que teòricament produeix, sinó que l'exporta a Dubai o a les illes Caiman? Ibiza, idò, des del punt de vista de la indústria turística, és un mal negoci per a Eivissa. Ibiza, ja que ho hem esmentat, també mata Eivissa des d'un punt de vista lingüístic i cultural. El topònim en castellà constitueix un símbol d'opressió, si més no des de principis del segle XVIII. (Dit siga entre parèntesis, ara segurament ningú no sabria dir si realment el topònim és en castellà o en anglès; en qualsevol cas, no és en la llengua pròpia de l'illa). Amb el lema, els jóvens es carreguen tota la fal·làcia segons la qual vivim en un territori bilingüe, on conviuen harmoniosament dues llengües, una de les quals, ai las!, sembla que retrocedeix com per art de la natura, mentre que l'altra sembla que d'una manera més o menys natural avança i li menja terreny a la primera. Qualsevol que tengui unes mínimes nocions de sociolingüística sap que la cosa no va així, i que mai de mai cap llengua no recula de manera natural, ni cap altra és adoptada pels que abans no la parlaven com si fos una mena d'inexorable voluntat divina. Lingüísticament, és claríssim que Ibiza mata Eivissa (per molt que els que s'aprofiten d'aquest crim no ho vulguin veure, o fins i tot ho neguin barrudament). Ibiza també mata Eivissa a l'hora de deixar-la sense autodefensa. Ja hem apuntat en altres ocasions que el manteniment de la identitat, que, en el nostre cas, vol dir sobretot el manteniment de la llengua (manteniment que només es pot assentar sobre el predomini), constitueix una eina de primer nivell per poder decidir sobre nosaltres mateixos. Si ens dissolem dins una mena de magma còsmic, què adduirem per defensar especificitats que ningú no tendrà en compte? Sense una personalitat pròpia que ens distingeixi de la resta, com podrem anar a parlamentar amb ningú a favor dels nostres interessos? Com podrem, fins i tot, detectar quins són aquests interessos, si ens veim des de la perspectiva d'algú que no som nosaltres mateixos? La marca Ibiza comporta moltes coses que no ens interessen en absolut: massificació turística, invasió clubber de l'illa, turisme de gatera i de droga a betzef (aquest estiu s'han assenyalat alguns incidents, per exemple, dins avions que vénen cap a la nostra illa que posen els cabells drets), despersonalització col·lectiva, espanyolització de xaranga i pandereta (que dirien abans), castellanisme aliocèntric desbocat, fanatisme de diverses castes i condicions, i un llarg etcètera que ens podem estalviar perfectament. Eivissa, certament, constitueix l'antídot contra tot això, i, ben analitzat, pens que és l'única marca que realment respon als nostres interessos. Per això hi ha qui malda per esborrar-la. Tenen raó Joves per Eivissa: Ibiza mata Eivissa.n