El final de temporada amb lectures esbiaxades

Ens aproximem a l'acabament de la temporada alta (tradicionalment amb el final d´agost, i ara per sort una mica més tard) i comencen a arribar notícies de què les coses… No han anat prou be!!! Restaurants, vaixells de lloguer, oci nocturn i altres negocis parlen ja de caigudes preocupants de les xifres de facturació. Per poc que no es compleixin les expectatives de beneficis que alguns s'havien fet del mateix sector turístic i de negocis propers, les queixes emergeixen. I fer culpables de la situació als qui advoquem per la contenció turística està cantat. Ja aquests dies hi ha qui escriu davant de la demanda de contenció com la proposta del 'turisme zero' (?), i està clar, conclou, com la gran catàstrofe que s'acosta si els insensats de posar fre al creixement se'n surten amb la seva. Però és clar que no coneixem ningú que advoqui per la desaparició de l'activitat, fet que a més d'insensat és impossible. De manera que ens hem de preguntar a qui fan aquelles proclames a qui estan realment fent el joc, anunciant tsunamis davant el que són rissagues d'estiu. S'IDENTIFICA amb el «zero» el simple alentiment del creixement de l'oferta d'allotjament o el pur manteniment dels nivells ja assolits, sense més increments. La demagògia d'aquests trumpistes trampistes locals no té límits. Sort que, contràriament, són moltes les veus que ja demanen posar fre al creixement per a reordenar i replantejar alguns errors comesos en el passat respecte de la manera de créixer que hem seguit. Hotelers sensats, bons professionals dels sectors i inversors de mitjà i llarg termini saben que moltes coses del model de creixement han de canviar. També polítics, de la dreta inclosa, es pronuncien avui sobre el tema, tot i que per a molts la seva credibilitat és escassa. Tenim encara oportunitats de fer millor moltes coses associades a l'oferta que tenim. Millorar la qualitat dels serveis, assegurar aqüífers, mantenir el patrimoni, netejar vies, restaurar i no construir, i enderrocar desastres consumats. Feina per a tots, ni que sigui d'una altra mena. En qualsevol cas, totes les depuracions tenen i tindran perdedors. Destrucció creativa, se'n diu. Per això cal tenir paciència, i mantenir el rumb enfront de les reaccions viscerals dels qui, volent fer més del mateix del passat, no troben lloc en els nous temps. Temps en els quals la sostenibilitat de tot plegat ha de manar. És probable que en el procés de canvi tots ens trobem incòmodes: amb els manifestants radicals, amb els representants dels sectors que diuen el que no fan, o que volen que siguin altres i no ells els que s'estrenyin el cinturó. També incomodarà AENA, que no atura la seva màquina de fer negocis ampliant aeroports peti qui peti. Però ho hem de fer. No ho resoldrà ni l'intel·ligent de pas, ni el governador dels interessos hotelers, ni el més gran comerciant de territori. És cosa de tots començant per les entitats ciutadanes culturals, econòmiques i socials. Hi ha prou consciència ciutadana perquè aquesta vegada diguem que ja n'hi ha prou. COM ANEM INSISTINT en els darrers anys i en ja una sèrie llarga d'articles de premsa, quan molts pensen que això té molt difícil solució donada l'extrema dependència de la nostra economia i, per tant, de la nostra societat del sector turístic, nosaltres pensem que els grans problemes (i la situació actual de confrontació ja ho és) necessiten solucions immediates que a curt termini que no poden ser altres que treballar decididament sobre els «excessos» i les «il·legalitats». Entre elles, començar a reduir, ni que sigui lleugerament, l'oferta en les activitats més negatives que saturen aeroports, ports, carreteres, ciutats, platges …(slots, creuers, cotxes…) en els mesos punta de l'any per una part, i per una altra i valentament retallar l'evident part de l'economia submergida i irregular que es dona en el sector. LES XIFRES de trànsit aeri i portuari més recents segueixen parlant de creixement, es detecten noves modalitats de turisme low cost que fins i tot arriben a Les Illes sense allotjament, i amb els supermercats batent rècords de facturació, que indiquen que seguim en la direcció contrària a la que faria falta. I tot sense oblidar la conveniència de revisar la fiscalitat (impostos estatals i taxes locals) que detreuen recursos necessaris per a compensar les externalitats negatives, així com la reivindicació de majors inversions estatals (acabem de saber que Balears segueix a la cua amb només l'1,67% de la inversió total. Els més d'1,3 milions de residents i els quasi 20 milions de turistes ens mereixem més atenció. Una reducció lleugera de l'oferta tindria a més efecte directíssim sobre l'augment de la població nouvinguda, que els darrers vint anys ha crescut de manera exorbitant, descosint totes les costures de la societat. Pensem que tot això és possible i necessari afrontar-ho sense més dilacions i sense que passi un altre any. * Article escrit juntament amb l'economista Xavier Mir De la Fuente.