Els Domènech: Arquitectura i vida (i IV)

Creado: Actualizado: En aproximacions anteriors a la figura de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner a través de la figura, l'obra i el treball del seu besnét, Lluís Domènech i Girbau, han quedat clars un seguit de conceptes molt vinculats a l'arquitectura i a una manera especial de viure-la i de veure-la i que no sempre es tenen en compte d'una manera evident i obvia. D'entrada destacar que la veritable tasca d'un arquitecte no se centra només en fer edificis més o menys bells, funcionals i ben resolts i que, a banda de dominar els materials i les tècniques més modernes, cal que conegui la realitat política i social del seu entorn per tal de definir el que s'hauria d'arribar a considerar la pràctica d'una veritable arquitectura nacional lligada al tarannà i a l'actualitat de la seva nació. Lluís Domènech i Montaner era un apassionat de l'heràldica i del romànic I un dels passos clau per arribar a conèixer amb detall la realitat contemporània de cada moment històric és precisament dominar el passat, saber tot el que ens va precedir i les motivacions de cada moment a l'hora de fer determinades coses d'una determinada manera. I aquest aspecte va ser un dels fils conductors del treball i de la vida de Domènech i Montaner. De fet, l'any 2023, el Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis publicava a través d'Edicions de la Universitat de Barcelona un llibre amb un títol entre informatiu, il·lustratiu i poètic Del llibre que Lluís Domènech i Montaner no va escriure, un treball conjunt de l'arquitecte Lluís Domènech i Girbau i Teresa-M. Sala, professora d'Història de l'Art i directora del GRACMON. Domènech i Montaner era un apassionat de l'heràldica i del romànic i, de fet entre l'any 1900 i el 1906 va dur a terme moltes expedicions que li servien per anar recollint a peu d'edifici documentació de tot tipus al voltant de les construccions romàniques del Pirineu català. L'arquitecte era metòdic, rigorós i exhaustiu, qüestions que queden de manifest veient la qualitat, la quantitat i la precisió de tot l'arxiu personal i professional que va deixar. Dibuixos, croquis, apunts, documentació tècnica, anotacions, plànols i també moltes fotografies, ja que Domènech era un gran aficionat a la fotografia, tenia tres màquines de plaques, retratava tot allò que li interessava i, a mena d'anècdota referida a aquestes, diguem-ne excursions, no és estrany veure'l a ell mateix, elegant, amb vestit, corbata i coll dur, envoltat dels seus alumnes o sol, visitant diversos indrets. Tot aquest treball el va anar recollint en diferents documents amb la intenció final, que no es va arribar a realitzar mai, d'acabar sent un llibre que es convertís en la primera història de l'art romànic a Catalunya ja que ell considerava el romànic com la base d'aquella arquitectura nacional que propugnava i que, segons apuntava, marcava les bases de tota l'arquitectura que va venir després. En una de les parts que va deixa escrites, tot i que no tancades del tot, Introducció històrica, de fet la que havia de ser la presentació de l'obra, Domènech mostra les claus del que hauria de venir, els mètodes de classificació i d'ordenació i, sobretot es lligams que estableix, plantejant l'art romànic com la manifestació d'una mena de memòria arquitectònica primigènia i ho planteja com un viatge intens i profund on va estudiant i establint relacions, utilitzant conceptes com la construcció, les diferents tipologies, la decoració, fent també especial esment a les pintures, a les escultures, als capitells i als elements constructius tan característics de l'estil. Mostra les claus del que hauria de venir, els mètodes de classificació i d'ordenació En aquest sentit, la documentació que ens presenten Sala i Domènech Girbau i la aproximació que fan al treball de Domènech i Montaner és una revisitació crítica i documentada de tota la feina que va fer al llarg de les successives i repetides visites al Pirineu i, a més, té un notable valor afegit, el fet convertir-se en un esquema de pensament sobre la història de l'art, marcant, a més, en un model a seguir, en un estudi pioner i brillant sobre el romànic i una manera erudita i sòlida d'acostar-s'hi.