Mes de llibres

Setembre té alguna cosa de primer capítol. Tornem a la feina, a l'escola, als horaris. Però també tornem a les llibreries. Les taules comencen a omplir-se de novetats i els aparadors ens proposen històries per acompanyar els mesos que venen. Potser per això setembre, com abril, és un mes literari. El gener arriba amb propòsits; setembre, amb arguments. Durant l'estiu hem pogut llegir sense presses, sense rellotge. Una novel·la a la platja, unes pàgines abans de dormir, un llibre que hem anat allargant perquè no volíem arribar al final. Hem llegit perquè sí. I llegir perquè sí és una de les poques formes de llibertat que encara ens queden. Ara torna la rutina i, amb ella, la temptació de convertir-ho tot en una obligació. També la lectura. Llegir més, llegir els llibres que tothom comenta. Però un llibre no hauria de ser una tasca pendent. És una porta. Obrir-lo vol dir desaparèixer una estona del soroll i la crispació, deixar que una altra veu ens expliqui el món i recordar que hi ha coses que només poden passar quan tenim temps. I el temps, precisament, és el que setembre ens comença a robar. Per això, entre correus, reunions i presses, és molt aconsellable reservar una estona per a un llibre. No per aprendre res. No per ser més cultes. Ni tan sols per aprofitar el temps. Simplement per perdre'l. Començar setembre amb un llibre entre les mans és començar una altra història.