La Coronela de Barcelona

Des de mitjan segle XVI, els integrants dels gremis catalans —adroguers, argenters, blanquers, candelers, confiters, ferrers, fusters, manyans, notaris, ollers, pintors, seders, sabaters, sastres, teixidors, velluters...— estaven organitzats i preparats per si havien de prendre les armes en un cas de perill ciutadà. No eren soldats professionals, però sí que rebien la mateixa formació militar. Combinaven el fet d'estar preparats militarment, doncs, amb la feina que exercien diàriament. Una força, o milícia, que van establir diverses poblacions de Catalunya —Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa...— i que posteriorment va ser coneguda amb el nom de «coronela». Cada coronela estava formada per diverses companyies, cadascuna manada per un capità i sota la protecció d'un sant, que vetllava per la integritat física dels seus membres. De les diverses coroneles que hi va haver a Catalunya, la més coneguda, pel temps d'existència i les accions bèl·liques en què va prendre part, va ser la Coronela de Barcelona, que va arribar a tenir entre 3.000 i 4.000 homes. Una força que l'any 1714 va ser clau en la defensa de Barcelona, durant el setge a què l'exèrcit castellano-francès de Felip V va sotmetre la ciutat. A Barcelona, la Coronela actuava sota el mandat del conseller en cap del Consell de Cent, que en l'any esmentat suara era Rafael Casanova. Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona. Dibuix: Francesc Riart. De les diverses coroneles que hi va haver a Catalunya, la més coneguda, pel temps d'existència i les accions bèl·liques en què va prendre part, va ser la Coronela de Barcelona, que va arribar a tenir entre 3.000 i 4.000 homes Si bé la Coronela de Barcelona va demanar de combatre a primera línia de foc des del primer moment de les hostilitats, no se li va permetre de fer-ho fins als darrers dies de guerra. Les forces que van assumir la defensa de Barcelona eren les de l'Exèrcit de Catalunya, mentre que la Coronela de Barcelona era l'encarregada de defensar-ne els portals i la muralla. Al 23 de febrer del 1706, la Coronela de Barcelona es componia de quaranta-quatre companyies. L'uniforme i l'equip era comú, però cada companyia decidia el color de la casaca que lluïa: blau, groc, verd..., si bé mantenia com a divisa la gira, el folre i les mitges, de color vermell. Ara bé, com que els integrants de la Coronela de Barcelona no estaven sotmesos a la justícia militar, si algun dels seus membres cometia una infracció greu era la Ciutat qui havia de dictar sentència, mentre que si la infracció era lleu qui s'havia de pronunciar era el gremi al qual pertanyia l'infractor. Cal dir, a més, que cada gremi pagava el sou dels seus soldats i subalterns. Avui, els nostres historiadors coincideixen a afirmar que la Coronela de Barcelona es va distingir per l'extraordinària preparació militar que tenien els seus membres, acompanyada de disciplina i valentia. En la defensa de la ciutat, la seva actuació va ser d'una gran eficiència, fins al punt de fer canviar d'idea les forces assaltants, comandades pel duc de Berwick, que pensaven calar foc a Barcelona i passar la població a mata-degolla. Uns combatents que havien lluitat amb tanta heroïcitat —com van fer, per exemple, en la batalla del baluard de Santa Clara, el 12 d'agost de 1714—, no mereixien morir, ni veure morir els seus, d'una manera tan indigna i miserable. Amb la caiguda de Barcelona, l'11 de setembre de 1714, també cau la Coronela de Barcelona, que serà dissolta i abolida pels Decrets de Nova Planta de l'any 1716. En resum, la Coronela de Barcelona no es va limitar a ser una simple milícia urbana, sinó que es va significar pel seu compromís amb el poble català i la defensa de les seves llibertats i institucions. Josep Espunyes Tu prueba Premium ha finalizado