Aaquestes alçades, quan les vacances escolars emprenen la recta final, els pares han esgotat ja totes les idees per distreure els seus fills amb activitats que entretinguin als menuts i, alhora, no cansin més del compte als grans, que prou cacau tenen els adults intentant superar la crisi de la tornada al treball.
En els darrers dies, aquests progenitors estressats han hagut de canviar la rutina de la migdiada d'agost per llargues tardes de compres fotent-se colzades amb altres pares ansiosos que omplen les botigues buscant roba i material escolar per al nou curs. Els reconeixereu fàcilment perquè porten el llavi partit de tant de mossegar-se'l per no opinar sobre l'ocurrència dels sindicats de convocar una vaga el primer dia de col·legi.
L'alienació mental que produeix tot aquest neguit pot jugar males passades per falta d'atenció. Des de saltar-se un semàfor en vermell fins a portar els xiquets al cinema a veure la pel·lícula Jim Queen. Compte, pares trasbalsats que esteu comprant crispetes salades quan els vostres fills les han demanat dolces: malgrat el cartell evidencia que es tracta d'un film d'animació, aquesta és una pel·lícula no autoritzada per a menors de 18 anys; tot i que no m'estranyaria que d'aquí a uns anys algun professor afiliat a la CGT la projecti a l'escola per ensinistrar els estudiants a l'hora de combatre l'homofòbia i l'heteronormativitat.
Hasan va afirmar que l'estrès laboral podia contribuir a conductes homosexuals
L'argument d'aquesta irreverent pel·lícula francesa és tan passat de voltes que Abogados Cristianos no sap si recomanar-la o querellar-se contra els cinemes que l'exhibeixin: un virus anomenat 'heterosi' provoca que els homes gais es converteixin en heterosexuals i el protagonista intenta trobar una cura per evitar l'extinció de l'homosexualitat. Us imagineu un món sense homosexuals? Com seria el teatre, la dansa, la música, la moda o l'humor? Què farien els heterosexuals amb tanta competència d'homes atractius, musculats i ben vestits? D'entrada, augmentaria considerablement la població, desapareixerien la meitat de les saunes i les festes ja no serien tan divertides. Només les dones sabrien distingir entre un rosa empolsat i un malva. Sitges passaria a formar part de la llista de pobles abandonats. Mónica Naranjo i Alaska es quedarien sense feina. Eurovisió seria un simple record en blanc i negre. Un caos total!
Ara, potser la pèrdua de sentit identitari de la bandera irisada també comportaria alguna repercussió positiva. Igual la societat seria més productiva perquè les persones heterosexuals que temen tornar-se gais ja no patirien per les conseqüències d'excedir-se treballant. Això tranquil·litzaria molt al pobre Zulkifli Hasan, ministre d'Afers Religiosos de Malàsia, qui fa uns mesos, en una resposta parlamentària, va afirmar que l'estrès laboral podia contribuir al desenvolupament de conductes homosexuals.
A les desfilades de l'Orgull, els himnes haurien de ser tributs a l'esforç com 'Soy minero'
Si, en conclusió, treballar massa és propi de gais, l'imaginari del col·lectiu hauria de canviar per nassos. A les desfilades de l'Orgull, els himnes haurien de representar tributs a l'esforç com Soy minero o Sixteen Tons, el film Temps moderns hauria de substituir a La meva preciosa bugaderia en la llista de favorits de Netflix i, en lloc de Grindr, l'aplicació de referència hauria de ser InfoJobs.
Vist en perspectiva, què equivocat estava el govern franquista quan va modificar la Llei de vagos y maleantes per incorporar expressament els homosexuals i equiparar-los a rufians i proxenetes sense ofici ni benefici. Afortunadament, la legislació actual espanyola protegeix les persones homosexuals davant la discriminació i fa més de vint anys que els individus del mateix sexe es poden casar, inclús si són del PP.
Però poca conya amb el que passa en altres parts del món: 65 estats membres de l'ONU criminalitzen les relacions sexuals consentides entre persones del mateix sexe, segons les dades més recents d'ILGA World. I, en set països, et poden aplicar la pena de mort si t'equivoques de parella de llit.
Cada vegada incrementem més la vigilància epidemiològica, però, malauradament, el virus de la intolerància segueix sent un dels més letals. Tant de bo fos un agent patogen creat en els laboratoris Acme, que només causa danys a qui l'utilitza.
(0)Comments