Necessitem moralitat

La qüestió humanitària és una exigència per a la nostra societat, perquè la seva qualitat moral és mesura per la coexistència amb l'altre i que malda per donar-li resposta compromesa. És un bon termòmetre per avaluar la bondat que niua en les persones: iustus ex fide vivit, la persona justa viu de la fe; és a dir, la persona justa es mantindrà ferma, malgrat les dificultats i les injustícies que l'envolten. Això és fonamental per a transmetre una excel·lent convivència d'ençà que ressalta qualitats com el respecte, el diàleg, l'esperit crític i una més gran sensibilitat davant els greus problemes que ens assetgen com a societat. Un d'aquests, tal com s'esperava, és la crisi migratòria a Europa i, com hem vist en aquestes darreres setmanes, la 'invasió' de migrants a Ceuta, que ha sobrepassat a l'Estat espanyol i que porta el segell del Marroc. Sembla que hi ha interessos espuris entre alguns polítics que volen fer caure, costi el que costi, el govern central, en comptes d'aportar solucions. Més enllà de la política i les seves pròpies contradiccions, caldria preocupar-se més per les persones. En el fons, es tracta d'encarar la vida amb una determinada manera d'entendre la puixança dels nostres valors i creences, i això implica reconèixer als altres. Desenvolupar les nostres habilitats personals i ensems socials, és prova d'una bona salut mental, invocada en múltiples espais i en contextos plenament diferents, sabent que hi ha una gran varietat de continguts que ens cal analitzar. En conseqüència, tot això se sustenta en una moral de llibertat, solidaritat i justícia per a superar els instints destructius que també formen part de la nostra naturalesa. Més enllà del darwinisme social, existeix l'ajuda natural entre uns i altres. El problema real és que en les estructures de poder hi ha com a revers l'opressió, una dictadura que campa il·legítimament per les entranyes de la democràcia. Quant a la llibertat, aquesta no ha d'estar sotmesa a cap mena de servitud ni a la discriminació social, ja que és indissociable dels vincles intersubjectius. La llibertat no reclama necessàriament adhesió a una concepció individualista de la societat; és autònoma i ensems crea lligams a través dels quals deixa de ser abstracta i anònima per a tornar-se concreta, arrelada a l'experiència, a la societat, en el viure i en la decisió d'actuar junts. Tal vegada es tracta d'adquirir més moralitat en totes les àrees de la vida social a causa de la manca d'ètica que hi ha arreu: en la política, en l'empresa, en els mitjans de comunicació, en els bancs, les professions, els hospitals, les escoles, instituts i universitats; en suma, en el conjunt de la nostra societat. Créixer en moralitat significa créixer en humanitat. Amb això no es diu que els altres valors no fossin importants, sinó que són els morals els més corrents, perquè es poden agençar a la resta segons les exigències de cada un, considerant que els valors morals actuen no com a substituts dels altres, sinó com a integradors. El valor no és un objecte, no és un accessori, no és una persona, sinó que està en la cosa, en la persona, en una societat i en una estructura definida en les actituds de cadascú. A més, interactuen amb la vida, gràcies al fet que es troben, s'ensenyen, es transmeten, es comuniquen i es desenvolupen mitjançant les diverses instàncies de les institucions. Amb tot, els valors de cada època s'han de posar en crisi per avançar; és a dir, s'han d'adequar al temps en el qual vivim, atès que són objectes de transmissió cap al futur que es desitja. Si la raó és la base de la moral, per saber el que està bé o malament, el que cal fer és servir-se de la intel·ligència. L'ètica és una qüestió racional, fortament vinculada al coneixement, enllaçada amb les accions pràctiques que poden afectar els altres. Quines condicions haurien de complir-se perquè les normes que regeixen la nostra societat fossin justes? Alguns diuen que les normes no són justes quan estan dissenyades per a beneficiar un grup concret en detriment de la resta, sinó quan les persones són tractades amb imparcialitat; a saber, les normes no han d'establir diferències injustes basades en característiques personals, com ara el color de la pell, el sexe, la intel·ligència o la riquesa que hom posseeix. No obstant això, les coses no són tan simples, ja que hi ha un munt de valors i això implica necessàriament conflicte, perquè n'hi ha uns que es defineixen en contra d'uns altres, que amb freqüència són antagònics, irreconciliables racionalment. Quins valors són fonamentals i quins secundaris? Si la neutralitat és gairebé impossible, quins valors ens comprometen a tots, per què ni tots els valors ens afecten de la mateixa manera, ni tots engloben la mateixa rellevància? Algunes persones sostenen que tan sols hi ha un sol codi moral que s'até a un únic valor compartit per tots els individus, mentre que altres manifesten un conjunt extens de valors, on cada ésser humà traça el seu propi projecte de vida, sense pensar en valors comuns. Segurament que el drama de la nostra societat, és que som una civilització de soledats que es troben i ensopeguen contínuament sense reconèixer-se. Potser aquest és el nostre drama, un món organitzat per a desconnectar-se, on l'altre és sempre una amenaça i mai una promesa.